| CAT | ESP | ENG |
| CAT | ESP | ENG |
¿QUÈ ESTÀS BUSCANT?

INGREDIENTS

Aquí trobaràs alguns dels ingredients que utilitzem a Cookiteca. A més, els podràs trobar en la nostra tenda. Els nostres experts t'explicaran com utilitzar-los de forma correcta per donar un toc original a totes les teves receptes.


albahaca.jpg
ALBAHACA

Herba anual, conreada com perenne en climes tropicals, de creixement baix (entre 30-130 cm), amb fulles oposades d'un verd lluent, ovals o ovades, dentades i de textura sedosa, que mesuren de 3 a 11 cm de llarg per 1 a 6 cm d'ample.

bonito-del-norte.jpg
BONÍTOL DEL NORD

Es diferencia de la tonyina per la seva carn blanca i un sabor molt més delicat, a més de per tenir un menor percentatge de greix. A la peixateria observarem que la seva part dorsal és de color blau marí gairebé negre, mentre que la ventral és clara, blanquinosa.

unes grans aletes pectorals, mesura aproximadament un metre i sobrepassa els 4kg de pes sense arribar a superar els 15kg.

La seva procedència habitual és el Mar Cantàbric

bayas.jpg
BAIES

Les baies són fruits polposos, tous, amb llavors petites i cert grau d'acidesa i colors brillants habitualment baixes en calories i d'alt contingut en fibres. Encara que són baies aliments com els tomàquets o els plàtans, en el llenguatge culinari comú sol usar-se el terme per definir els fruits del bosc (berries en anglès) entre els quals es troben maduixes, mores, gerds, nabius ... Es valoren especialment en receptes dolces, sent la base d'algunes de les melmelades més apreciades, encara que són també usades com a ingredient estrella en algunes amanides i salses.

baba.jpg
BABÀ

El bavà és un dolç elaborat al forn, molt tradicional de la ciutat de Nàpols i de França. Té una forma de corona, el diàmetre de la qual pot variar d’entre els 5-7 cm fins als 35-40 cm. Una de les principals característiques és que la massa (més lleugera que la del bescuit) està remullada en licor (generalment rom o limoncello).

Bouquet-Garni.jpg
BOUQUET GARNI

Condimento básico en la cocina francesa que consiste en un atado de hierbas aromáticas. Suele usarse en guisos, ragús, sopas y caldos.

Tradicionalmnete está compuesto por perejil, hojas de laurel y tomillo, aunque dependiendo de la zona, su composición puede incluir otras hierbas como la albahaca, orégano, romero....

Este aromatizador se añade al final de la fase de cocción

cilantro2.jpg
CORIANDRE

D'aspecte molt semblant al julivert difereix d'ell en sabor i usos. Es considera herba aromàtica o espècia segons s'utilitzin les seves fulles o les seves llavors. Té múltiples usos tant en receptes salades (aus, carns, peixos, amanides, salses, adobs ...) com en dolços (galetes, pans, bescuits ...) i apareix en la gastronomia de països tan distants com la Xina, Mèxic o França. El coriandre fresc és molt sensible a la calor pel que en les receptes calentes és millor afegir en l'últim moment per evitar que perdi la seva aroma.

cookie.jpg
COOKIE

Galeta típicament americana. És un pastís petit, fornejat i sec, de la grandària d'un mos, que pot conservar-se diversos dies. Està feta a base de farina, mantega o un altre tipus de greix, sucre i sovint ous. Generalment amb trossets de xocolata.

cedazo.jpg
CEDAZO

Utensilio que se emplea para tamizar ingredientes de diferente grosor. El tamiz es un cedazo muy tupido. Existen series estandarizadas con diferentes niveles de 'filtrado'

dulce-de-leche.jpg
DOLÇ DE LLET

Elaborat a partir de llet ensucrada i un toc de vainilla, és una menja espès, cremós i de gust extremadament dolç com el seu nom indica. Procedent d'Amèrica Llatina s'utilitza sobretot en l'elaboració de postres.

chalota.jpg
ESCALUNYA

Les escalunyes o escalunyes són un bulb molt semblant a la ceba però més petit i de sabor més suau i dolç. Molt apreciades a la cuina francesa, la seva procedència original és Orient Pròxim. Existeixen diferents varietats i països en què es conreen, podent ser la seva forma arrodonida o allargada i el seu color blanc, vermellós o grisenc. El seu ús, és el mateix que el de les cebes, podent ser en cru una part més en les amanides o cuinat com a acompanyament o ingredient de salses.

engrudo.jpg
ENGRUT

Cola de fabricació casolana a base de farina i aigua. La farina pot ser de blat o de sègol.

Per fer engrut:

Posar aigua en una olla, afegir aigua mentre remenem perquè no hi hagi grumolls. Posar a foc lent i anar remenant amb una cullera de fusta fins que guanyi consistència i comenci a bullir. Deixar refredar i aplicar.

finas hierbas.jpg
FINES HERBES

La barreja d'herbes aromàtiques que compon les anomenades "fines herbes" pot variar molt, no existint una fórmula definida i pot variar enormement el seu gust segons l'elecció que es faci. És fonamental doncs escollir amb cura les herbes que es picaran finament per condimentar un guisat, carn o peix o realçar el sabor d'una salsa. Entre les herbes usades més comunament es troben el estragó, la farigola, el julivert, el llorer, l'alfàbrega o el cibulet entre d'altres.

fever-tree.jpg
FEVER TREE (ANGLESA)

És la Tònica recomanada per Ferran Adrià per preparar un Gin Tònic. Aquest Tònic compta en la seva composició de quinina natural, procedent dels arbres de la febre de *Rwanda, Sucre de canya, aigua mineral, àcid cítric i ratlladura de llimona, no té dulcificants ni conservants artificials.

glasa-de-azucar.jpg
GLACEJAT DE SUCRE

Solució de sucre glacé dissolt en aigua utilitzat per decorar en pastisseria i rebosteria. La seva consistència és cremosa, però s'endureix a l'estona del seu ús. Casolà o manufacturat, el seu color original és el blanc i el seu gust el del sucre, encara que pot aromatitzar amb fruites, xocolata, licors o cafè i se li poden afegir colorants perquè sigui molt més vistós i útil en usos decoratius.

gin-tonic.jpg
GIN TONIC

Barreja de Tònica i Ginebra, les Tropes Angleses desplaçades en l'Índia començaren a consumir el refresc a força de quinina per combatre la malària, per la seva amargor, recordem que era 4 vegades l'amarg d'avui, decideixen fer-ho més suportable barrejant Gin i inventant aquest refrescant COCKTAIL. 

gazpacho.jpg
GASPATXU

És una sopa freda amb ingredients com el pa, oli d'oliva, vinagre i hortalisses crues: generalment tomàquets, cogombres, pebrots, cebes i all. Se sol servir fresc en els mesos calorosos d'estiu. El seu color varia des del ataronjat pàl·lid al vermell, segons s'emprin tomàquets més o menys madurs.

hojaldre+.jpg
PASTA DE FULL

Massa elaborada a força de farina, aigua, greix i sal barrejats que s'estira i doblega repetides vegades per posteriorment ser forn formant una estructura de fulles. Té diversos usos tan dolços com a salats. S'empra per a pastes típiques de diverses procedències, encara que sembla que originàriament prové de la cultura àrab, on sol barrejar-se amb mel o fruits.

frosting.jpg
ICING

Glaseado dulce, a menudo cremoso, hecho de azúcar y algún líquido, como agua o leche, que se suele enriquecer con mantequilla, claras de huevo, queso crema o con sabores y que se usa para cubrir o decorar productos horneados. Se suele añadir algún tipo de colorante alimentario.

Icing es la palabra inglesa, en EEUU se usa más el término forsting. Algunos tipos de Icing son : Glacé icing, buttercream, royal icing, fondant, de queso crema, mazapán…

juvert.jpg
JUVERT (SALSA)

Salsa medieval típica de la gastronomia catalana. Porta julivert, majorana, menta, sàlvia, all, pa torrat, avellanes, nous, rovell d'ou, oli, vinagre i mel. La primera recepta que es conserva d'aquesta salsa, està en el ‘Llibre de Sent Soví’, el primer receptari de la cuina catalana.

KIRSCH.jpg
KIRSCH

Licor incolor elaborat per destil·lació del suc d'una espècie de cireres silvestres produïdes en la Selva Negra d'Alemanya. Té una alta graduació alcohòlica. Es beu gelat en copa de conyac, i és molt indicat per elaborar diversos còctels. És un clàssic per a les fondues de formatge. Aquest licor és molt popular a les regions franceses d'Alsàcia, Franc Comtat i Lorena, així com a Alemanya, Àustria i Suïssa.

luter.jpg
LUTER

Luter és una paraula francesa que, en cuina, significa tancar hermèticament amb engrut la tapa d'un recipient. L'objectiu és cuinar a foc molt lent sense que hi hagi evaporació. S'usa principalment en guisats, estofats i plats de cullera, ja que aquesta tècnica ens permet preservar tots els sucs dels aliments.

masa-quebrada.jpg
MASA QUEBRADA

També anomenada pasta brisa (prové del francès "pâte brisée") o massa feta fallida (traducció habitual a l'espanyol del terme francès). És un tipus de massa dura empleada per a bases de pastissos dolços i salades. És una massa consistent que forma una crosta consistent en ser prèviament escalfada al forn, per aquesta raó es denomina massa feta fallida a causa de la fragilitat que mostra després del fornejat. La denominació "brisée" vol dir trencadissa, cruixent.

nata-vegetal.jpg
NATA VEGETAL

Derivado graso parecido a la nata animal que procede de grasas vegetales. Lo más habitual es que esté hecha con soja.

ñoras.jpg
ÑORAS

Variedad de pimiento, también conocido como pimiento bola. De pequeño tamaño, forma redonda, color rojo y sabor dulce. Cuando está maduro se deja secar al sol para almacenarlo.

Se usa mucho en la cocina murciana, valenciana y catalana.

Oregano2.jpg
ORÉGANO

Especia muy concentrada en nutrientes con un gran poder antioxidante. Contiene carotenos, vitamina A y vitamina C, y también tiene niveles elevados de potasio, calcio, hierro, fósforo, ácido fólico y magnesio.

Por su fuerte y agradable sabor, es ideal para combinar con todo tipo de platos.

pochas.jpg
POCHAS

Variedad de alubia blanca que se recolecta y consume antes de que alcance la madurez en la planta. Su nombre viene del color pálido de la vaina en el momento de la recolección. Principalmente se cultiva en huertos de La Rioja, Álava y Navarra de mayo a septiembre. Se consumen principalmente en guisos en otoño e invierno.

Quinina.jpg
QUININA

És un Alcaloide (composició orgànica de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen) que s'extreu de l'escorça de l'Arbre de la Quina, i que té propietats antipirètiques, analgèsiques i antimalària. En gastronomia, la quinina s'usa com potenciador del sabor en l'aigua tònica, conferint-li el seu característic sabor amarg. La tònica, a part d'aportar energia, pel seu contingut en quinina, té certes propietats: indueix la secreció, reflecteix de les glàndules salivials i gàstriques, a la qual segueix una vascularització de la mucosa gàstrica i cert grau d'activitat de la paret muscular de l'estómac; d'aquesta forma es reforça l'apetit i la digestió resulta més “ràpida i completa”, conferint a la tònica les seves propietats digestives.

requeson.jpg
MATÓ

La ricota (terme emprat a Amèrica Llatina i Itàlia) o mató (a Espanya) és un producte elaborat a partir de sèrum làctic de sabor molt similar al formatge fresc però amb textura lleugerament granulada. És un farciment habitual en pastes italianes i s'usa tant en receptes salades (sobretot amanides) com en multitud de postres.

seitan.jpg
SEITÁN

Ingrediente propio de la cocina macrobiótica hecho a base de gluten de trigo. Se le suele denominar "carne vegetal" y se puede preparar frito, rebozado, en estofado, empanado, como base de albóndigas…

Es sustituto ideal de la carne animal por su elevado aporte de proteínas. En Japón existe un producto semejante llamado fu.

tonica.jpg
TÒNICA

És un Refresc Carbonatat aromatitzat amb Quinina. Va sorgir com a mesura de profilaxi contra la Malària, el seu consum inicial va ser en les Colònies Angleses de les zones Tropicals d'Àsia i Àfrica, però després es va estendre a tot el món. Amb el temps la quantitat de Quinina s'ha anat reduint, quedant avui dia quantitats insignificants. 

tiramisu.jpg
TIRAMISÚ

Postres que es prepara amb bescuits xopats en cafè i licor, un formatge suau i clares a punt de neu.

tatin.jpg
TATIN

Tarte Tatin és una variant del pastís de poma en el qual les pomes han estat caramel·litzades en mantega i sucre abans d'incorporar la massa.

És el pastís que es coneix per cuinar del revés. Quan ja està feta se li dóna la volta.

trofie.jpg
TROFIE

Estil de pasta tradicional de la regió de Ligúria, a la província de Gènova, Itàlia.

Mesura uns 3 centímetres de llarg, i té forma allargada i arrissada a causa del mètode amb el qual s'elabora, retorciéndola sobre si mateixa per crear espais on s'acumula la salsa.

Sol servir-se amb salsa pesto.

Aquí pots veure un vídeo

tomate concasse .jpg
TOMATE CONCASSE

Técnica culinaria que consiste en escaldar verduras, quitar la piel y el interior (pepitas o huesos). Después se pica muy fino, se añade una fritura de ajo y cebolla y se deja cocinar a fuego lento. Pueden añadirse especias.

El resultado, si se hace con tomate, es una especie de salsa casera muy sabrosa, ideal como acompañamiento de diferentes platos.

uchu.jpg
UCHÚ

Ají pequeño y picante, típico de la cocina peruana y boliviana, que se usa como condimento

veganos.jpg
VEGÀ

El veganisme és l'ètica que consisteix a abstenir-se del consum o ús de productes d'origen animal. En el sentit més estricte, és una actitud ètica caracteritzada pel rebuig a l'explotació d'altres éssers sensibles com a mercaderia, útils o productes de consum. El veganisme va ser definit en els seus començaments com una ètica d'oposició a l'ús d'animals no humans.

verrine (2).jpg
VERRINE

El terme culinari Verrine és originari de França, la seva traducció a l’espanyol seria “tarro”, "vasito’. La verrine es pot fer tant amb ingredients salats com a dolços. En el cas dels salats, aquesta preparació sol formar part dels aperitius o entrants, es poden utilitzar tan gots petits com de xopet, gots amb una capacitat una mica major i fins i tot copes o culleres. Un entrant es pot compondre per diverses verrines.

wasabi.jpg
WASABI

Pasta picant japonesa d'un característic color verd. S'extreu de l'arrel de la planta del mateix nom, que només creix al Japó i l'illa de Sajalí. La sensació picant del wasabi no roman massa temps a la boca, a diferència d'altres ingredients picants com el xili.

xantana.jpg
XANTANA

También conocido como Goma Xantana. Espesante con forma de polvo color crema que se disuelve en agua caliente o fría produciendo soluciones de viscosidad relativamente alta a concentraciones bajas. 

Es un polisacárido extracelular producido por la bacteria Xanthomonas campestris B-1459.

yuca.jpg
YUCA

Tubérculo alargado, con carne de color blanco y corteza de color pardo oscuro. Es muy rica en hidratos de carbono en forma de almidón por lo que tiene un alto aporte calórico. También contiene vitaminas C, B2, B6, magnesio y potasio.

De la raíz pulverizada se obtiene una harina con la que se prepara el pan de mandioca.

ZANCARRON.jpg
ZANCARRÓN

Hueso del jarrete u osobuco descarnado con su tuétano. Este término se usa en las provincias de Navarra y País Vasco. Es una pieza de carne de ternera que se corresponde con la parte alta y con carne que va desde la pantorrilla hasta la corva de la pata del animal. En gastronomía, se prefiere la trasera y resulta muy sabrosa.